Saltar al contenido principal

Configuración de cookies

Utilizamos cookies para asegurar las funcionalidades básicas del sitio web y para mejorar tu experiencia en línea. Puedes configurar y aceptar el uso de las cookies, y modificar tus opciones de consentimiento en cualquier momento.

Esenciales

Preferencias

Analíticas y estadísticas

Marketing

Cambios en "Carles Aluju Ferrer"

Avatar: Servei de suport Decidim Servei de suport Decidim

Título

  • +{"ca"=>"Carles Aluju Ferrer", "es"=>"Carles Aluju Ferrer"}

Cuerpo

  • +["

    La candidatura que presento per a ser escollit com a Síndic de Greuges de Rubí té els seus fonaments en la defensa i protecció dels drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania davant l’Ajuntament de Rubí.

    La meva candidatura té el propòsit de ser una mereixedora hereva de la feina iniciada l’any 2000 per Jordi Xercavins, i que posteriorment van continuar Jordi Quintas, Maria Palau i Milagros Calleja.

    La meva candidatura vol ser una mereixedora hereva de la feina feta per Jordi Xercavins, Jordi Quintas, Maria Palau i Milagros Calleja.

    Ser escollit com a Síndic de Greuges de Rubí serà un honor i, al mateix temps, un repte. Serà un honor pel fet d’estar al capdavant de la institució municipal que treballa per la defensa dels drets de la ciutadania davant la corporació local. I serà un repte assumir aquest càrrec, en aquesta nova etapa, després que l’Ajuntament de Rubí hagi decidit professionalitzar la Sindicatura, tal i com proposaven el Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya i la darrera síndica de la nostra ciutat.

     El fet de retribuir econòmicament el càrrec és un pas endavant molt significatiu i trenca, per primera vegada a Rubí, exercir la representació d’aquesta institució des del voluntariat. Retribuir la Sindicatura Municipal de Greuges i incloure a la persona responsable com a personal temporal de l’Ajuntament de Rubí obre les portes de la Sindicatura a les persones en edat de població activa i oferir-la com una sortida professional més. Aquest canvi de criteri, a més, també ajudarà a rejovenir la institució.

     Retribuir el càrrec econòmicament ajudarà a professionalitzar i a rejovenir la institució.

     Entenc la feina que es fa des de qualsevol administració pública com un exercici de servei públic cap a la ciutadania. I en el cas d’un ajuntament, com a administració més pròxima als veïns, aquesta voluntat encara es fa més evident i necessària.


     A nivell professional, soc llicenciat en Periodisme (2002) per la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i, posteriorment, obtinc el Màster en Relacions Públiques i Gabinets de Comunicació (2010) per la mateixa universitat. Al llarg del 2021 he ampliat les meves habilitats professionals formant-me com a coach a través de l’escola de coaching d’Ana Merlino.

     Format professionalment en l’àmbit de la comunicació i recentment també com a coach.

     Des del 1995 he exercit com a periodista en diversos mitjans de comunicació. Els meus inicis son a Canal 10 Televisió de Rubí, al setmanari local Rubricata així com també en els posteriors projectes periodístics que el van succeir: El Punt Rubí i El 9 Punt. També vaig treballar als serveis informatius de Ràdio Rubí i més endavant a El 9 Nou Vallès Occidental i El Punt Vallès Occidental. A nivell de comunicació corporativa i institucional he treballat, entre d’altres, al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, a l’Ajuntament de Montcada i Reixac i a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

    Experiència professional a Canal 10 TV de Rubí, Rubricata, Ràdio Rubí, El Punt Rubí, El 9 Nou i també en tres administracions públiques d’àmbit local.

    L’octubre del 2008 vaig ser escollit com a membre de ple dret del Consell Municipal de Comunicació de Cerdanyola del Vallès com a “persona de prestigi professional reconegut”.

    L’octubre del 2008 vaig ser escollit membre del Consell Municipal de Comunicació de Cerdanyola com a persona de prestigi professional reconegut.

    He format part de l’equip de voluntaris d’ITO Cares, el projecte de responsabilitat social corporativa de l’Instituto de Tráfico Online, una empresa de formació en publicitat i màrqueting online. A través del programa “Digitaleando” d’ITO Cares he impartit el taller “Desafío Empleo: Herramientas en la era digital” a persones de més de 40 anys i en situació d’atur a la Creu Roja de Castelldefels. També he fet tallers online a famílies beneficiàries d’Aldeas Infantiles de Gran Canària i un taller presencial dirigit a alumnes  

     Des del 2013 soc el cap de Comunicació de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra on, a més, també desenvolupo feines administratives (Oficina d’Atenció Ciutadana, tramitació d’expedients, relació amb les entitats, d'assistència a la presidència de l’EMD...).

     També desenvolupo feines de caràcter administratiu a l’EMD de Bellaterra.

     Per tant, poso al servei de la institució les meves habilitats personals així com els coneixements professionals adquirits al llarg dels anys exercint com a periodista, també a com a treballador de diverses administracions públiques de l’àmbit local, i més recentment com a coach.

      

    DESENVOLUPAMENT DEL CÀRREC

    Segons consta al primer acord de les bases reguladores del procés d’elecció i convocatòria del Síndic/a publicades al Diari Oficial de la Generalitat, el fet que la figura de Síndic de Greuges de Rubí tingui assignada una dedicació de jornada a temps parcial, em permet fer-la compatible amb l’exercici de la meva carrera professional com a coach i periodista.

     Tinc la voluntat de compaginar la feina de Síndic amb el coaching i la comunicació.


    Per tant, faig saber a la comissió d’avaluació d’aquest procés, la voluntat de compaginar el càrrec de Síndic amb la meva professió de coach i els encàrrecs que rebi des de l’àmbit de la comunicació, sempre que aquests no incorrin en cap de les causes d’incompatibilitat descrites en l’article 8 del Reglament de la Sindicatura.

    Exposo el detall de la feina a fer com a Síndic en el document “Projecte organitzatiu” que adjunto en la meva instància.

    Soc un ferm defensor que la vida va, en essència, d’ajudar als altres.

    Soc un ferm defensor que la vida va, en essència, d’ajudar als altres. Els valors que em defineixen com a persona son la coherència, la generositat, el respecte i el sentit de l’humor. I vull que aquests valors estiguin en el meu dia a dia com a Síndic.

    De les meves frases de capçalera, n’hi ha una que encaixa amb la manera que vull exercir el càrrec de Síndic de Greuges. I diu així: “Que mai ningú arribi a tu sense que a l’anar-se’n se senti una mica millor i més feliç”. Tenint com a referència aquesta frase de la Mare Teresa de Calcuta, m’agradaria que les persones que s’adrecin a la Sindicatura de Greuges, independentment de si el resultat final al seu cas s’ha resolt al seu favor o no, vegin que la institució ha estat al seu costat i que s’han explorat totes les vies possibles atenent la seva reclamació.

     M’agradaria que les persones que s’adrecin al Síndic vegin que la institució ha estat al seu costat i s’han explorat totes les vies possibles atenent la seva reclamació.

     Preparant el contingut per a aquest procés d’elecció m’ha vingut al cap un exercici que vaig fer el maig del 2021 mentre feia un curs de creixement personal. Si se’m permet, m’agradaria compartir-ho breument.

     Es tractava de fer quatre preguntes a cinc persones que em coneguessin. La pregunta que ve al cas, deia: “Quina creus que podria ser una bona carrera professional per a mi tenint en compte els meus talents i fortaleses?”. La Pilar, una bona amiga de la família i que m’ha vist néixer, em va respondre: “Una feina on la persona sigui el centre. Per crear ponts de diàleg, solucionant problemes. On la paciència i la comprensió siguin primoridials per escoltar i ensenyar. Un espai on expressar el teu punt de vista amb claredat de les coses que entren en el diàleg”.

     Sense cap mena de dubte, aquesta és l’essència amb la que exerciré el càrrec de Síndic de Greuges de Rubí.

     

    VINCULACIÓ A LA CIUTAT

    Tinc 51 anys, soc nascut i visc a Rubí. Soc pare d’un fill i una filla, de 18 i 15 anys, respectivament. M’agrada l’esport (actualment practico el senderisme, el pàdel i el voleibol) i soc soci de les entitats Save The Children, Asociación Española Contra el Cáncer i Òmnium Cultural. Soc col·legiat del Col·legi de Periodistes de Catalunya amb el número 12.173.

     Formo part d’una família que ha fet de Rubí una part indestriable de la seva vida.

     La meva vinculació amb Rubí és de sempre. Formo part d’una família que ha fet de Rubí una part indestriable de la seva vida.

     Per part de mare, soc net de Josep Ferrer-Domingo, periodista, escriptor i poeta rubinenc. Ell va ser un dels fundadors del setmanari Rubricata. Després de la seva mort l’any 1982, Ràdio Rubí va posar el seu nom a uns dels estudis de l’emissora. L’Ajuntament de Rubí també va posar el seu nom a l’avinguda de Sant Jordi Parc

     El meu pare va presidir durant diversos anys la Junta d’Adjudicataris del Mercat Municipal.


    Per part de pare, formo part de la família propietària d’Aluju Cansaladers, un establiment centenari i actualment en mans de la cinquena generació. Amb una botiga al centre de la ciutat i una parada al mercat municipal, això em va permetre viure de primera mà el trasllat de l’antic mercat municipal ubicat a la plaça del Dr. Guardiet a l’actual emplaçament al carrer de Cal Gerrer. Ja en el nou edifici, el meu pare, Manuel Aluju, va presidir durant diversos anys la Junta d’Adjudicataris del Mercat.

     Al negoci familiar hi vaig treballar dels 14 als 25 anys, moment en que vaig decidir canviar la botifarra pel bolígraf i la llibreta, i dedicar-me professionalment al periodisme i la comunicació.

    Tinc records que evidencien la transformació de Rubí: l’antiga estació, el camp del Rubí, la vianantizació del Centre i la marxa del mercadillo de l’Escardívol.


    A través del pare i la mare també he viscut d’aprop l’evolució de l’Esbart Dansaire de Rubí, entitat que aquest any celebra el seu centenari.

    I fins on la meva memòria arriba, tinc un munt de records que evidencien la transformació que ha viscut Rubí des de finals del segle XX. Recordo encara l’antiga estació dels FGC a l’aire lliure i els partits de la UE Rubí a l’espai que ara ocupa el Rubí Forma. La vianantització del centre de la ciutat, la marxa del mercadillo de l’Escardívol i la benzinera del Centre.

    I espero transformacions promeses com el Palau de Justícia i l’Hospital Comarcal, que millorarien els drets de la ciutadania de Rubí.

     I també recordo transformacions promeses que, malgrat el pas del temps, segueixen guardades en un calaix. I son dues transformacions que millorarien els drets de la ciutadania de Rubí: el reclamat Palau de Justícia, que dignificaria i aglutinaria les dependències actuals, i el desitjat Hospital Comarcal, que estalviaria els desplaçaments fins a Terrassa.

    La meva infància i joventut transcorren a Rubí. Les meves escoles van ser la llar d’infants l’Ixent, la Nostra Senyora de Montserrat i, posteriorment, els Maristes. Les meves estones de lleure les vaig viure el Centre d’Esplai La Rutlla (on vaig ser-hi com a nen i com a monitor) i en l’àmbit esportiu vaig formar part del Basket Rubí i vaig practicar Taekwondo al Gimnàs Dae Han, local on ara hi ha el CRAC.

    Als 25 anys accedeixo a la universitat per a formar-me com a periodista. L’any 2000 em caso i em trasllado a viure a Cerdanyola, on neixen i creixen els meus fills. L’any 2016 em divorcio i torno a viure a Rubí.

    He col·laborat amb el Racó del Llibre presentant dues novetats literàries.

    El desembre del 2017 Ràdio Rubí em va convidar a participar com a analista dels resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya.

    També he col·laborat amb el Racó del Llibre, que m’ha ofert la possibilitat de conduir les presentacions de dues novetats literàries a la ciutat. La primera d’elles va ser el juliol del 2021 amb “La voz escondida en el silencio”, la història de superació de l’abús sexual infantil de la seva autora, Mar Moleón. La segona presentació ha estat el juny d’aquest any amb la novel·la gràfica “Bat Alan”, on l’il·lustrador Ramón Boldú dibuixa la història del jove transgènere de Rubí Alan Montoliu, que es va suïcidar, el desembre del 2015, arran del bullying que va patir.

     El meu caràcter i les meves habilitats personals i professionals em permeten exercir el càrrec de Síndic de la manera que la ciutat es mereix.

     Per tot l’exposat fins aquí, considero que el meu caràcter i les meves habilitats personals i professionals adquirides al llarg de més de 25 anys de trajectòria laboral em permeten exercir el càrrec de Síndic de Greuges de Rubí de la manera que la ciutat es mereix.

     “Parla per ser comprès i escolta per comprendre”.

    Veure projecte adjunt.

    ", "

    La candidatura que presento para ser escogido como Síndic de Greuges de Rubí tiene sus cimientos en la defensa y protección de los derechos fundamentales y las libertades públicas de la ciudadanía ante el Ayuntamiento de Rubí.


    Mi candidatura tiene el propósito de ser merecedora de la herencia del trabajo iniciado en 2000 por Jordi Xercavins, y que posteriormente continuaron Jordi Quintas, María Palau y Milagros Calleja.


    Mi candidatura quiere ser merecedora de la herencia del trabajo hecho por Jordi Xercavins, Jordi Quintas, Maria Palau y Milagros Calleja.


    Ser escogido como Síndic de Greuges de Rubí será un honor y, al mismo tiempo, un reto. Será un honor por el hecho de estar al frente de la institución municipal que trabaja por la defensa de los derechos de la ciudadanía ante la corporación local. Y será un reto asumir este cargo, en esta nueva etapa, después que el Ayuntamiento de Rubí haya decidido profesionalizar la Sindicatura, tal y como proponían el Foro de Síndicos y Síndicas, Defensores y Defensoras Locales de Cataluña y la última síndica de nuestra ciudad.


    El hecho de retribuir económicamente el cargo es un paso adelante muy significativo y cambia, por primera vez en Rubí, ejercer la representación de esta institución desde el voluntariado. Retribuir la Sindicatura Municipal e incluir a la persona responsable como personal temporal del Ayuntamiento de Rubí abre las puertas de la Sindicatura a las personas en edad de población activa y ofrecerla como una salida profesional más. Este cambio de criterio, además, también ayudará a rejuvenecer la institución.


    Retribuir el cargo económicamente ayudará a profesionalizar y a rejuvenecer la institución.


    Entiendo el trabajo que se hace desde cualquier administración pública como un ejercicio de servicio público hacia la ciudadanía. Y en el caso de un ayuntamiento, como administración más próxima a los vecinos, esta voluntad todavía se hace más evidente y necesaria.


    A nivel profesional, soy licenciado en Periodismo (2002) por la Facultad de Ciencias de la Comunicación de la Universidad Autónoma de Barcelona y, posteriormente, obtuve el Máster en Relaciones Públicas y Gabinetes de Comunicación (2010) por la misma universidad. A lo largo del 2021 he ampliado mis habilidades profesionales formándome como coach a través de la escuela de coaching de Ana Merlino.


    Formado profesionalmente en el ámbito de la comunicación y recientemente también como coach.


    Desde el 1995 he ejercido como periodista en varios medios de comunicación. Mis inicios en Canal 10 Televisión de Rubí, en el semanario local Rubricata así como también en los posteriores proyectos periodísticos que lo sucedieron: El Punt Rubí y El 9 Punto. También trabajé en los servicios informativos de Radio Rubí y más adelante en El 9 Nou Vallès Occidental y El Punt Vallès Occidental. A nivel de comunicación corporativa e institucional he trabajado, entre otros, en el Colegio de Ingenieros Industriales de Cataluña, el Ayuntamiento de Montcada i Reixac y en el Ayuntamiento de Sant Cugat del Vallès.


    Experiencia profesional a Canal 10 TV de Rubí, Rubricata, Radio Rubí, El Punt Rubí, El 9 Nou y también en tres administraciones públicas de ámbito local.


    En octubre del 2008 fui escogido como miembro de pleno derecho del Consejo Municipal de Comunicación de Cerdanyola del Vallès como “persona de prestigio profesional reconocido”.


    El octubre del 2008 fue escogido miembro del Consejo Municipal de Comunicación de Cerdanyola como persona de prestigio profesional reconocido.


    He formado parte del equipo de voluntarios de ITO Caras, el proyecto de responsabilidad social corporativa del Instituto de Tráfico en línea, una empresa de formación en publicidad y marketing en línea. A través del programa “Digitaleando” de ITO Caras he impartido el taller “Desafío Empleo: Herramientas en la era digital” a personas de más de 40 años y en situación de paro en la Cruz Roja de Castelldefels. También he hecho talleres en línea a familias beneficiarias de Aldeas Infantiles de Gran Canaria y un taller presencial dirigido a alumnos.


    Desde el 2013 soy el jefe de Comunicación de la Entidad Municipal Descentralizada (EMD) de Bellaterra donde, además, también desarrollo trabajos administrativos (Oficina de Atención Ciudadana, tramitación de expedientes, relación con las entidades, asistencia a la presidencia de la EMD...).


    También desarrollo trabajos de carácter administrativo al EMD de Bellaterra.


    Por lo tanto, pongo al servicio de la institución mis habilidades personales así como los conocimientos profesionales adquiridos a lo largo de los años ejerciendo como periodista, también como trabajador de varias administraciones públicas del ámbito local, y más recientemente como coach.


    DESARROLLO DEL CARGO


    Según consta en el primer acuerdo de las bases reguladoras del proceso de elección y convocatoria del Síndico/a publicadas en el Diario Oficial de la Generalitat, el hecho que la figura de Síndic de Greuges de Rubí tenga asignada una dedicación de jornada a tiempo parcial, me permite hacerla compatible con el ejercicio de mi carrera profesional como coach y periodista.

    Tengo la voluntad de compaginar el trabajo de Síndico con el coaching y la comunicación.



    Por lo tanto, hago saber a la comisión de evaluación de este proceso, la voluntad de compaginar el cargo de Síndico con mi profesión de coach y los encargos que reciba desde el ámbito de la comunicación, siempre que estos no incurran en ninguna de las causas de incompatibilidad descritas en el artículo 8 del Reglamento de la Sindicatura.

    Expongo el detalle del trabajo a hacer como Síndico en el documento “Proyecto organizativo” que adjunto en mi instancia.

    Soy un firme defensor que la vida va, en esencia, de ayudar a los otros.

    Soy un firme defensor que la vida va, en esencia, de ayudar a los otros. Los valores que me definen como persona son la coherencia, la generosidad, el respeto y el sentido del humor. Y quiero que estos valores estén en mi día a día como Síndico.

    De mis frases de cabecera, hay una que encaja con la manera en la que quiero ejercer el cargo de Síndic de Greuges. Y dice así: “Que nunca nadie llegue a ti sin que al irse se sienta algo mejor y más feliz”. Teniendo como referencia esta frase de la Madre Teresa de Calcuta, me gustaría que las personas que se dirijan a la Sindicatura de Greuges, independientemente de si el resultado final se ha resuelto a su favor o no, vean que la institución ha estado a su lado y que se han explorado todas las vías posibles atendiendo su reclamación.

    Me gustaría que las personas que se dirijan al Síndico vean que la institución ha estado a su lado y se han explorado todas las vías posibles atendiendo su reclamación.

    Preparando el contenido para este proceso de elección me he recordado de un ejercicio que hice en mayo del 2021 mientras hacía un curso de crecimiento personal. Si se me permite, me gustaría compartirlo brevemente.

    Se trataba de hacer cuatro preguntas a cinco personas que me conocieran. La pregunta que viene al caso, decía: “Cuál crees que podría ser una buena carrera profesional para mí teniendo en cuenta mis talentos y fortalezas?”. La Pilar, una buena amiga de la familia y que me ha visto nacer, me respondió: “Un trabajo donde la persona sea el centro. Para crear puentes de diálogo, solucionando problemas. Donde la paciencia y la comprensión sean primordiales para escuchar y enseñar. Un espacio donde expresar tu punto de vista con claridad de las cosas que entran en el diálogo”.

    Sin ningún tipo de duda, esta es la esencia con la que ejerceré el cargo de Síndic de Greuges de Rubí.



    Vinculación con la ciudad:


    Tengo 51 años, soy nacido y vivo en Rubí. Soy padre de un hijo y una hija, de 18 y 15 años, respectivamente. Me gusta el deporte (actualmente practico el senderismo, el pádel y el voleibol) y soy socio de las entidades Save The Children, Asociación Española Contra el Cáncer y Òmnium Cultural. Soy colegiado del Colegio de Periodistas de Cataluña con el número 12.173.

    Formo parte de una familia que ha hecho de Rubí una parte inseparable de su vida.

    Mi vinculación con Rubí es de siempre. Formo parte de una familia que ha hecho de Rubí una parte inseparable de su vida.

    Por parte de madre, soy nieto de Josep Ferrer-Domingo, periodista, escritor y poeta rubinense. Él fue uno de los fundadores del semanario Rubricata. Después de su muerte en 1982, Radio Rubí puso su nombre a unos de los estudios de la emisora. El Ayuntamiento de Rubí también puso su nombre en la avenida de Sant Jordi Parc

    Mi padre presidió durante varios años la Junta de Adjudicatarios del Mercado Municipal.



    Por parte de padre, formo parte de la familia propietaria de Aluju Cansaladers, un establecimiento centenario y actualmente en manos de la quinta generación. Con una tienda en el centro de la ciudad y una parada al mercado municipal, esto me permitió vivir de primera mano el traslado del antiguo mercado municipal ubicado en la plaza del Dr. Guardiet al actual emplazamiento en la calle de Cal Gerrer. Ya en el nuevo edificio, mi padre, Manuel Aluju, presidió durante varios años la Junta de Adjudicatarios del Mercado.

    En el negocio familiar trabajé de los 14 a los 25 años, momento en que decidí cambiar la morcilla por el bolígrafo y la libreta, y dedicarme profesionalmente al periodismo y la comunicación.


    Tengo recuerdos que evidencian la transformación de Rubí: la antigua estación, el campo de Rubí, la peatonización del Centro y la marcha del mercadillo del Escardívol.



    A través del padre y la madre también he vivido de cerca la evolución de la Esbart Dansaire de Rubí, entidad que este año celebra su centenario.


    Y hasta donde mi memoria llega, tengo un montón de recuerdos que evidencian la transformación que ha vivido Rubí desde finales del siglo XX. Recuerdo todavía la antigua estación de los FGC al aire libre y los partidos de la UE Rubí en el espacio que ahora ocupa el Rubí Forma. La peatonización del centro de la ciudad, la marcha del mercadillo del Escardívol y la gasolinera del Centro.


    Y espero transformaciones prometidas como el Palacio de Justicia y el Hospital Comarcal, que mejorarían los derechos de la ciudadanía de Rubí.

    Y también recuerdo transformaciones prometidas que, a pesar del paso del tiempo, siguen guardadas en un cajón. Y su dos transformaciones que mejorarían los derechos de la ciudadanía de Rubí: el reclamado Palacio de Justicia, que dignificaría y aglutinaría las dependencias actuales, y el deseado Hospital Comarcal, que ahorraría los desplazamientos hasta Terrassa.


    Mi infancia y juventud transcurren en Rubí. Mis escuelas fueron la guardería Ixent, nuestra Señora de Montserrat y, posteriormente, los Maristas. Mis ratos de ocio los viví en el Centro Excursionista La Rutlla (donde fui como niño y como monitor) y en el ámbito deportivo formé parte del Basket Rubí y practiqué Taekwondo al Gimnasio Dae Han, local donde ahora hay el CRAC.


    A los 25 años accedo en la universidad para formarme como periodista. El año 2000 me caso y me traslado a vivir a Cerdanyola, donde nacen y crecen mis hijos. El año 2016 me divorcio y vuelvo a vivir en Rubí.


    He colaborado con el Racó del llibre presentando dos novedades literarias.


    En diciembre del 2017 Radio Rubí me invitó a participar como analista de los resultados de las elecciones en el Parlamento de Cataluña.


    También he colaborado con el Racó del llibre, que me ha ofrecido la posibilidad de conducir las presentaciones de dos novedades literarias en la ciudad. La primera de ellas fue en julio del 2021 con “La voz escondida en el silencio”, la historia de superación del abuso sexual infantil de su autora, Mar Moleón. La segunda presentación ha sido en junio de este año con la novela gráfica “Bate Alan”, donde el ilustrador Ramón Boldú dibuja la historia del joven transgénero de Rubí Alan Montoliu, que se suicidó, el diciembre del 2015, a raíz del bullying que sufrió.


    Mi carácter y mis habilidades personales y profesionales me permiten ejercer el cargo de Síndico de la manera que la ciudad se merece.


    Por todo el expuesto hasta aquí, considero que mi carácter y mis habilidades personales y profesionales adquiridas a lo largo de más de 25 años de trayectoria laboral me permiten ejercer el cargo de Síndic de Greuges de Rubí de la manera que la ciudad se merece.


    “Habla para ser comprendido y escucha para comprender”.


    Ver proyecto adjunto.

    "]

Confirmar

Por favor, inicia la sesión

La contraseña es demasiado corta.

Compartir