Cambios en "Jordi Díez López"

Jordi Díez López, nascut a Barcelona un 11 de març del 1966. Ja amb catorze anys feia intercanvis de joguines a l’escola després de reis entre els seus companys, la majoria no havien aconseguit el regal que volien i ajuntàvem tots els regals i cadascú el canviava pel que l’hi agradava més. Realment no va ser un gran estudiant i la seva trajectòria educativa, es va convertir més una iniciativa empresarial que universitària, ja que amb divuit anys ja tenia una agència de publicitat a Radio Minuto fent el primer programa del món del motor a tot Espanya. Va començar els seus estudis universitaris com a Psicòleg a la Universitat de València els que al llarg del temps va fer que les seves prioritats, fessin un gir de 180 graus. La seva empenta en els negocis el va deixar de motivar, ja que no acabava d’entendre perquè la gent havia de pagar per uns serveis, que creia que tenien d’estar a l’abast de tothom i amb el seu caràcter social, col·laborador, participatiu i altruista va pensar que havia de fer un canvi per tornar a tenir motivació per fer les coses. Amb la col·laboració i amistat que encara ens uneix ara ja fa 25 anys, va fundar l’associació ACTIVITAT SOCIAL RUBINENCA, una entitat sense afany de lucre que volia apropar persones amb necessitats i persones disposades a ajudar. Va sortir molt bé, ja que fins i tot feien un programa a Ràdio Rubí per a la seva difusió local. El seu primer projecte important, va ser posar un ascensor a l’institut Duc de Montblanc perquè hi havia un alumne amb mobilitat reduïda que no podia assistir a les classes pels graons que hi havia per anar a les aules.

 Malgrat que es va dedicar un temps a l’abolició de les barreres arquitectòniques, l’associació sempre lluitava per drets fonamentals. És a dir que s’anava adaptant a les necessitats de les persones, arribant a fer educació social per a joves amb necessitats educatives especials i amb risc d’exclusió social amb la col·laboració de l’Acadèmia Xir.

 Fa temps que va patir un accident que el va apartar de la vida laboral, però no de la vida col·laborativa i social. Ara un cop pensionista i amb altres problemes afegits, ha fet ús dels serveis que l’Ajuntament dona als seus ciutadans i està a peu de carrer per veure mancances i necessitats de la gent i amb ganes de defensar els seus drets, comprenent també les mancances administratives que hi ha, dirigir el síndic de greuges és una oportunitat única i possiblement la darrera de la seva vida per continuar amb el seu esperit de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels rubinencs i rubinenques.

 Per mi, se’m presenta com una oportunitat única, com la cirereta del pastís, a tot el meu treball fet per Rubí i seria fantàstic acabar després d’aquest punt. És per això que presento la meva proposta i candidatura per a poder accedir a la convocatòria pública pel càrrec del síndic municipal de greuges de Rubí.

Veure Projecte Adjunt.

Jordi Díez López, nacido en Barcelona un 11 de marzo del 1966. Ya con catorce años hacía intercambios de juguetes en la escuela después de reyes entre sus compañeros, la mayoría no habían conseguido el regalo que querían y juntábamos todos los regalos y cada cual lo cambiaba por el que le gustaba más. Realmente no fue un gran estudiante y su trayectoria educativa, se convirtió más una iniciativa empresarial que universitaria, puesto que con dieciocho años ya tenía una agencia de publicidad a Radio Minuto haciendo el primer programa del mundo del motor en toda España. Empezó sus estudios universitarios como Psicólogo en la Universidad de València, que a lo largo del tiempo hizo que sus prioridades, dieran un giro de 180 grados. Su empujón hacia los negocios dejó de motivarlo, puesto que no acababa de entender porque la gente tenía que pagar por unos servicios, que creía que tenían que estar al alcance de todo el mundo y con su carácter social, colaborador, participativo y altruista pensó que tenía que hacer un cambio para volver a tener motivación por hacer las cosas. Con la colaboración y amistad que todavía les une desde hace 25 años, fundó la asociación ACTIVIDAD SOCIAL RUBINENCA, una entidad sin ánimo de lucro que quería acercar personas con necesidades y personas dispuestas a ayudar. Salió muy bien, puesto que incluso hacían un programa a Radio Rubí para su difusión local. Su primer proyecto importante, fue poner un ascensor en el instituto Duc de Montblanc porque había un alumno con movilidad reducida que no podía asistir a las clases por la escalera que había para ir a las aulas.

A pesar de que se dedicó un tiempo a la abolición de las barreras arquitectónicas, la asociación siempre luchaba por derechos fundamentales. Es decir que se iba adaptando a las necesidades de las personas, llegando a hacer educación social para jóvenes con necesidades educativas especiales y con riesgo de exclusión social con la colaboración de la Academia Xir.

Hace tiempo que sufrió un accidente que lo apartó de la vida laboral, pero no de la vida colaborativa y social. Ahora una vez pensionista y con otros problemas añadidos, ha hecho uso de los servicios que el Ayuntamiento ofrece a sus ciudadanos y está a pie de calle para ver carencias y necesidades de la gente y con ganas de defender sus derechos, comprendiendo también las carencias administrativas que hay, dirigir \"la sindicatura de greuges\" es una oportunidad única y posiblemente la última de su vida para continuar con su espíritu de defender los derechos fundamentales y las libertades públicas de los rubinenses y rubinensas.

Para mí, se presenta como una oportunidad única, como la cereza del pastel, a todo mi trabajo hecho por Rubí y sería fantástico acabar después de esta etapa. Es por eso que presento mi propuesta y candidatura para poder acceder a la convocatoria pública para el cargo del síndico municipal de Rubí.

Ver Proyecto Adjunto.