Carles Aluju Ferrer

La candidatura que presento per a ser escollit com a Síndic de Greuges de Rubí té els seus fonaments en la defensa i protecció dels drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania davant l’Ajuntament de Rubí.

La meva candidatura té el propòsit de ser una mereixedora hereva de la feina iniciada l’any 2000 per Jordi Xercavins, i que posteriorment van continuar Jordi Quintas, Maria Palau i Milagros Calleja.

La meva candidatura vol ser una mereixedora hereva de la feina feta per Jordi Xercavins, Jordi Quintas, Maria Palau i Milagros Calleja.

Ser escollit com a Síndic de Greuges de Rubí serà un honor i, al mateix temps, un repte. Serà un honor pel fet d’estar al capdavant de la institució municipal que treballa per la defensa dels drets de la ciutadania davant la corporació local. I serà un repte assumir aquest càrrec, en aquesta nova etapa, després que l’Ajuntament de Rubí hagi decidit professionalitzar la Sindicatura, tal i com proposaven el Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya i la darrera síndica de la nostra ciutat.

 El fet de retribuir econòmicament el càrrec és un pas endavant molt significatiu i trenca, per primera vegada a Rubí, exercir la representació d’aquesta institució des del voluntariat. Retribuir la Sindicatura Municipal de Greuges i incloure a la persona responsable com a personal temporal de l’Ajuntament de Rubí obre les portes de la Sindicatura a les persones en edat de població activa i oferir-la com una sortida professional més. Aquest canvi de criteri, a més, també ajudarà a rejovenir la institució.

 Retribuir el càrrec econòmicament ajudarà a professionalitzar i a rejovenir la institució.

 Entenc la feina que es fa des de qualsevol administració pública com un exercici de servei públic cap a la ciutadania. I en el cas d’un ajuntament, com a administració més pròxima als veïns, aquesta voluntat encara es fa més evident i necessària.

 A nivell professional, soc llicenciat en Periodisme (2002) per la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i, posteriorment, obtinc el Màster en Relacions Públiques i Gabinets de Comunicació (2010) per la mateixa universitat. Al llarg del 2021 he ampliat les meves habilitats professionals formant-me com a coach a través de l’escola de coaching d’Ana Merlino.

 Format professionalment en l’àmbit de la comunicació i recentment també com a coach.

 Des del 1995 he exercit com a periodista en diversos mitjans de comunicació. Els meus inicis son a Canal 10 Televisió de Rubí, al setmanari local Rubricata així com també en els posteriors projectes periodístics que el van succeir: El Punt Rubí i El 9 Punt. També vaig treballar als serveis informatius de Ràdio Rubí i més endavant a El 9 Nou Vallès Occidental i El Punt Vallès Occidental. A nivell de comunicació corporativa i institucional he treballat, entre d’altres, al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, a l’Ajuntament de Montcada i Reixac i a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

Experiència professional a Canal 10 TV de Rubí, Rubricata, Ràdio Rubí, El Punt Rubí, El 9 Nou i també en tres administracions públiques d’àmbit local.

L’octubre del 2008 vaig ser escollit com a membre de ple dret del Consell Municipal de Comunicació de Cerdanyola del Vallès com a “persona de prestigi professional reconegut”.

L’octubre del 2008 vaig ser escollit membre del Consell Municipal de Comunicació de Cerdanyola com a persona de prestigi professional reconegut.

He format part de l’equip de voluntaris d’ITO Cares, el projecte de responsabilitat social corporativa de l’Instituto de Tráfico Online, una empresa de formació en publicitat i màrqueting online. A través del programa “Digitaleando” d’ITO Cares he impartit el taller “Desafío Empleo: Herramientas en la era digital” a persones de més de 40 anys i en situació d’atur a la Creu Roja de Castelldefels. També he fet tallers online a famílies beneficiàries d’Aldeas Infantiles de Gran Canària i un taller presencial dirigit a alumnes  

 Des del 2013 soc el cap de Comunicació de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra on, a més, també desenvolupo feines administratives (Oficina d’Atenció Ciutadana, tramitació d’expedients, relació amb les entitats, d'assistència a la presidència de l’EMD...).

 També desenvolupo feines de caràcter administratiu a l’EMD de Bellaterra.

 Per tant, poso al servei de la institució les meves habilitats personals així com els coneixements professionals adquirits al llarg dels anys exercint com a periodista, també a com a treballador de diverses administracions públiques de l’àmbit local, i més recentment com a coach.

  

DESENVOLUPAMENT DEL CÀRREC

Segons consta al primer acord de les bases reguladores del procés d’elecció i convocatòria del Síndic/a publicades al Diari Oficial de la Generalitat, el fet que la figura de Síndic de Greuges de Rubí tingui assignada una dedicació de jornada a temps parcial, em permet fer-la compatible amb l’exercici de la meva carrera professional com a coach i periodista.

 Tinc la voluntat de compaginar la feina de Síndic amb el coaching i la comunicació.

Per tant, faig saber a la comissió d’avaluació d’aquest procés, la voluntat de compaginar el càrrec de Síndic amb la meva professió de coach i els encàrrecs que rebi des de l’àmbit de la comunicació, sempre que aquests no incorrin en cap de les causes d’incompatibilitat descrites en l’article 8 del Reglament de la Sindicatura.

Exposo el detall de la feina a fer com a Síndic en el document “Projecte organitzatiu” que adjunto en la meva instància.

Soc un ferm defensor que la vida va, en essència, d’ajudar als altres.

Soc un ferm defensor que la vida va, en essència, d’ajudar als altres. Els valors que em defineixen com a persona son la coherència, la generositat, el respecte i el sentit de l’humor. I vull que aquests valors estiguin en el meu dia a dia com a Síndic.

De les meves frases de capçalera, n’hi ha una que encaixa amb la manera que vull exercir el càrrec de Síndic de Greuges. I diu així: “Que mai ningú arribi a tu sense que a l’anar-se’n se senti una mica millor i més feliç”. Tenint com a referència aquesta frase de la Mare Teresa de Calcuta, m’agradaria que les persones que s’adrecin a la Sindicatura de Greuges, independentment de si el resultat final al seu cas s’ha resolt al seu favor o no, vegin que la institució ha estat al seu costat i que s’han explorat totes les vies possibles atenent la seva reclamació.

 M’agradaria que les persones que s’adrecin al Síndic vegin que la institució ha estat al seu costat i s’han explorat totes les vies possibles atenent la seva reclamació.

 Preparant el contingut per a aquest procés d’elecció m’ha vingut al cap un exercici que vaig fer el maig del 2021 mentre feia un curs de creixement personal. Si se’m permet, m’agradaria compartir-ho breument.

 Es tractava de fer quatre preguntes a cinc persones que em coneguessin. La pregunta que ve al cas, deia: “Quina creus que podria ser una bona carrera professional per a mi tenint en compte els meus talents i fortaleses?”. La Pilar, una bona amiga de la família i que m’ha vist néixer, em va respondre: “Una feina on la persona sigui el centre. Per crear ponts de diàleg, solucionant problemes. On la paciència i la comprensió siguin primoridials per escoltar i ensenyar. Un espai on expressar el teu punt de vista amb claredat de les coses que entren en el diàleg”.

 Sense cap mena de dubte, aquesta és l’essència amb la que exerciré el càrrec de Síndic de Greuges de Rubí.

 

VINCULACIÓ A LA CIUTAT

Tinc 51 anys, soc nascut i visc a Rubí. Soc pare d’un fill i una filla, de 18 i 15 anys, respectivament. M’agrada l’esport (actualment practico el senderisme, el pàdel i el voleibol) i soc soci de les entitats Save The Children, Asociación Española Contra el Cáncer i Òmnium Cultural. Soc col·legiat del Col·legi de Periodistes de Catalunya amb el número 12.173.

 Formo part d’una família que ha fet de Rubí una part indestriable de la seva vida.

 La meva vinculació amb Rubí és de sempre. Formo part d’una família que ha fet de Rubí una part indestriable de la seva vida.

 Per part de mare, soc net de Josep Ferrer-Domingo, periodista, escriptor i poeta rubinenc. Ell va ser un dels fundadors del setmanari Rubricata. Després de la seva mort l’any 1982, Ràdio Rubí va posar el seu nom a uns dels estudis de l’emissora. L’Ajuntament de Rubí també va posar el seu nom a l’avinguda de Sant Jordi Parc

 El meu pare va presidir durant diversos anys la Junta d’Adjudicataris del Mercat Municipal.

Per part de pare, formo part de la família propietària d’Aluju Cansaladers, un establiment centenari i actualment en mans de la cinquena generació. Amb una botiga al centre de la ciutat i una parada al mercat municipal, això em va permetre viure de primera mà el trasllat de l’antic mercat municipal ubicat a la plaça del Dr. Guardiet a l’actual emplaçament al carrer de Cal Gerrer. Ja en el nou edifici, el meu pare, Manuel Aluju, va presidir durant diversos anys la Junta d’Adjudicataris del Mercat.

 Al negoci familiar hi vaig treballar dels 14 als 25 anys, moment en que vaig decidir canviar la botifarra pel bolígraf i la llibreta, i dedicar-me professionalment al periodisme i la comunicació.

Tinc records que evidencien la transformació de Rubí: l’antiga estació, el camp del Rubí, la vianantizació del Centre i la marxa del mercadillo de l’Escardívol.

A través del pare i la mare també he viscut d’aprop l’evolució de l’Esbart Dansaire de Rubí, entitat que aquest any celebra el seu centenari.

I fins on la meva memòria arriba, tinc un munt de records que evidencien la transformació que ha viscut Rubí des de finals del segle XX. Recordo encara l’antiga estació dels FGC a l’aire lliure i els partits de la UE Rubí a l’espai que ara ocupa el Rubí Forma. La vianantització del centre de la ciutat, la marxa del mercadillo de l’Escardívol i la benzinera del Centre.

I espero transformacions promeses com el Palau de Justícia i l’Hospital Comarcal, que millorarien els drets de la ciutadania de Rubí.

 I també recordo transformacions promeses que, malgrat el pas del temps, segueixen guardades en un calaix. I son dues transformacions que millorarien els drets de la ciutadania de Rubí: el reclamat Palau de Justícia, que dignificaria i aglutinaria les dependències actuals, i el desitjat Hospital Comarcal, que estalviaria els desplaçaments fins a Terrassa.

La meva infància i joventut transcorren a Rubí. Les meves escoles van ser la llar d’infants l’Ixent, la Nostra Senyora de Montserrat i, posteriorment, els Maristes. Les meves estones de lleure les vaig viure el Centre d’Esplai La Rutlla (on vaig ser-hi com a nen i com a monitor) i en l’àmbit esportiu vaig formar part del Basket Rubí i vaig practicar Taekwondo al Gimnàs Dae Han, local on ara hi ha el CRAC.

Als 25 anys accedeixo a la universitat per a formar-me com a periodista. L’any 2000 em caso i em trasllado a viure a Cerdanyola, on neixen i creixen els meus fills. L’any 2016 em divorcio i torno a viure a Rubí.

He col·laborat amb el Racó del Llibre presentant dues novetats literàries.

El desembre del 2017 Ràdio Rubí em va convidar a participar com a analista dels resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya.

També he col·laborat amb el Racó del Llibre, que m’ha ofert la possibilitat de conduir les presentacions de dues novetats literàries a la ciutat. La primera d’elles va ser el juliol del 2021 amb “La voz escondida en el silencio”, la història de superació de l’abús sexual infantil de la seva autora, Mar Moleón. La segona presentació ha estat el juny d’aquest any amb la novel·la gràfica “Bat Alan”, on l’il·lustrador Ramón Boldú dibuixa la història del jove transgènere de Rubí Alan Montoliu, que es va suïcidar, el desembre del 2015, arran del bullying que va patir.

 El meu caràcter i les meves habilitats personals i professionals em permeten exercir el càrrec de Síndic de la manera que la ciutat es mereix.

 Per tot l’exposat fins aquí, considero que el meu caràcter i les meves habilitats personals i professionals adquirides al llarg de més de 25 anys de trajectòria laboral em permeten exercir el càrrec de Síndic de Greuges de Rubí de la manera que la ciutat es mereix.

 “Parla per ser comprès i escolta per comprendre”.

Veure projecte adjunt.