Jordi Díez López

Jordi Díez López, nascut a Barcelona un 11 de març del 1966. Ja amb catorze anys feia intercanvis de joguines a l’escola després de reis entre els seus companys, la majoria no havien aconseguit el regal que volien i ajuntàvem tots els regals i cadascú el canviava pel que l’hi agradava més. Realment no va ser un gran estudiant i la seva trajectòria educativa, es va convertir més una iniciativa empresarial que universitària, ja que amb divuit anys ja tenia una agència de publicitat a Radio Minuto fent el primer programa del món del motor a tot Espanya. Va començar els seus estudis universitaris com a Psicòleg a la Universitat de València els que al llarg del temps va fer que les seves prioritats, fessin un gir de 180 graus. La seva empenta en els negocis el va deixar de motivar, ja que no acabava d’entendre perquè la gent havia de pagar per uns serveis, que creia que tenien d’estar a l’abast de tothom i amb el seu caràcter social, col·laborador, participatiu i altruista va pensar que havia de fer un canvi per tornar a tenir motivació per fer les coses. Amb la col·laboració i amistat que encara ens uneix ara ja fa 25 anys, va fundar l’associació ACTIVITAT SOCIAL RUBINENCA, una entitat sense afany de lucre que volia apropar persones amb necessitats i persones disposades a ajudar. Va sortir molt bé, ja que fins i tot feien un programa a Ràdio Rubí per a la seva difusió local. El seu primer projecte important, va ser posar un ascensor a l’institut Duc de Montblanc perquè hi havia un alumne amb mobilitat reduïda que no podia assistir a les classes pels graons que hi havia per anar a les aules.

 Malgrat que es va dedicar un temps a l’abolició de les barreres arquitectòniques, l’associació sempre lluitava per drets fonamentals. És a dir que s’anava adaptant a les necessitats de les persones, arribant a fer educació social per a joves amb necessitats educatives especials i amb risc d’exclusió social amb la col·laboració de l’Acadèmia Xir.

 Fa temps que va patir un accident que el va apartar de la vida laboral, però no de la vida col·laborativa i social. Ara un cop pensionista i amb altres problemes afegits, ha fet ús dels serveis que l’Ajuntament dona als seus ciutadans i està a peu de carrer per veure mancances i necessitats de la gent i amb ganes de defensar els seus drets, comprenent també les mancances administratives que hi ha, dirigir el síndic de greuges és una oportunitat única i possiblement la darrera de la seva vida per continuar amb el seu esperit de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels rubinencs i rubinenques.

 Per mi, se’m presenta com una oportunitat única, com la cirereta del pastís, a tot el meu treball fet per Rubí i seria fantàstic acabar després d’aquest punt. És per això que presento la meva proposta i candidatura per a poder accedir a la convocatòria pública pel càrrec del síndic municipal de greuges de Rubí.

Veure Projecte Adjunt.