Justificació de la iniciativa
L’Ajuntament de Rubí va aprovar pel Ple de l’1 d’octubre de 2015, el Reglament municipal de l’Ajuntament de Rubí d’ajudes econòmiques de caràcter social. Dit reglament té per objecte, regular les ajudes econòmiques que tenen per finalitat atendre determinades situacions de necessitat en què es troben les persones que no disposen de recursos econòmics suficients per afrontar-les i no estan en condicions d’aconseguir-los o rebre’ls d’altres fonts i atendre situacions de necessitat puntuals, urgents i bàsiques, de subsistència.
La revisió i actualització de l’Annex 4 del Reglament municipal de l’Ajuntament de Rubí d’ajudes econòmiques de caràcter social, on s’indiquen els imports dels ajuts econòmics segons les diferents tipologies, va ser aprovada per Acord de Ple de l’Ajuntament de Rubí, en sessió del 7 de maig de 2020.
Necessitat i oportunitat de la seva aprovació
En l’actualitat, el marc jurídic vigent presenta certes deficiències estructurals que dificulten l’establiment i la gestió de les prestacions socials de caràcter econòmic per part dels ens locals. D’una banda, no es perfila adequadament la distinció entre aquestes prestacions i les subvencions. Això provoca confusió i inseguretat jurídica als gestors que no tenen clar el règim jurídic que cal aplicar com tampoc volen arriscar-se a què se’ls exigeixin responsabilitats per un ús inadequat d’aquest marc normatiu. També provoca frustració per part dels possibles destinataris d’aquestes mesures que poden arribar a considerar-se desatesos en les seves necessitats més vitals. D’una altra part, el procediment per atorgar-les no es configura ni com un instrument que asseguri que els poders públics locals duguin a termes les seves polítiques socials de forma eficaç, ni com un element de garantia de la ciutadania que és la potencialment destinatària d’aquestes prestacions.
L’Ajuntament de Rubí, ha vingut atorgant aquestes prestacions aplicant les previsions del reglament d’ajudes econòmiques de caràcter social, des de la seva aprovació. Aquest reglament seguia un model definit, en aquell moment per la Diputació de Barcelona que, malgrat en el seu preàmbul reconeix que deriva de la Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials i de la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, també remet a la Llei General de Subvencions pel que fa al procediment i als requisits d’actuació de l’Ajuntament i plasma en multitud de previsions, el règim aplicable als ajuts i les subvencions.
Malgrat el propi reglament preveu la seva flexibilització, a través de l’aplicació de múltiples excepcions, a la pràctica es genera un elevat nivell d’inseguretat jurídica per als aplicadors de la norma (treballadors socials i habilitats nacionals).
Aquesta vinculació a la normativa d’ajuts i de subvencions ha generat moltes dificultats en l’aplicació d’aquestes prestacions i per aquest motiu, no només es va modificar la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic (preveient expressament que les prestacions no son ajut ni subvenció) sinó que també s’ha generat un intens debat a nivell tècnic i jurídic i un nou model d’ordenança de prestacions per part de la Diputació de Barcelona.
A banda, el context social al llarg d’aquests anys ha canviat significativament degut a les successives crisis econòmiques, per lo que actualment hi ha Rubí, un nombre important de persones que es troba en risc i/o situació de pobresa i d’exclusió social. Especialment afectades són les situacions on l’edat és un factor rellevant (com la infància i l’adolescència, així com l’edat avançada) el gènere, la composició de les estructures familiars (amb les famílies monoparentals, les que es troben en procés de separació i divorci), la discapacitat, la desocupació i els processos migratoris.
Per tant es fa fa necessari un nou instrument regulador de les prestacions econòmiques de caràcter social, dotat d’una major eficàcia i agilitat per donar resposta a les situacions d’urgència social que es presenten. També ha d’assegurar la universalitat, la prescripció professional, la garantia d’equitat en tot el municipi, la cobertura d’un dèficit econòmic puntual i la preservació del dret ciutadà a la transparència i l’ajust al dret administratiu en el seu atorgament. A més, les prestacions socials de caràcter econòmic s’han atorgar assegurant-se que no es desvincularan de la intervenció o pla de treball individual i familiar de la persona perceptora, amb l’objectiu d’assolir una acció social inclusiva que vagi més enllà dels ajuts reactius.
La fonamentació en l’atorgament de les prestacions de caràcter econòmic a la nova norma reguladora ha d’adoptar un criteri de màxima objectivitat, combinant dues causes que generen la concessió de prestacions: primer el compliment dels indicadors de baremació social i econòmica de les persones perceptores (objectivant d’aquesta manera la concessió en base als principis d’igualtat, transparència i imparcialitat del dret públic); i segon, la concessió excepcional en base a la valoració consensuada de l’equip tècnic de serveis socials per a determinades situacions. Les necessitats socials que acompanyen el nou marc social i econòmic canviant i la heterogeneïtat de la ciutadania potencialment vulnerable en termes d’inclusió social, justifiquen aquesta segona modalitat de concessió en base a la necessària flexibilitat que ha d’acompanyar l’atenció a les situacions de risc o exclusió social.
Objectius de la norma
Impulsar un nou model d’instrument regulador de prestacions socials de caràcter econòmic, més eficaç per donar resposta a les necessitats puntuals, urgents i bàsiques, de subsistència de persones i nuclis familiars de convivència, empadronats al municipi de Rubí, que no disposen de recursos econòmics suficients per a afrontar-les i no estan en condicions d’aconseguir-los o rebre’ls d’altres fonts.
Promoure un sistema de prestació més accessible i eficient.
Promoure l'equitat entre els ciutadans del municipi de Rubí per tal de garantir les seves necessitats bàsiques, establint criteris tècnics rellevants que donen dret a l'accés a les prestacions socials de caràcter econòmic.
Garantir el mínim de suficiència en matèria de recursos i d’igualtat d’oportunitats.
Atendre l’emergència habitacional i impulsar una nova estratègia d’inclusió i de lluita contra la pobresa.
Incorporar les previsions contingudes en el marc legal, especialment la derivada de la normativa europea, estatal i autonòmica en matèria de prestacions econòmiques, i de forma particular de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, la Llei 19/2020, de 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no discriminació i la Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per la igualtat de tracte i la no discriminació.
Donar compliment als principis que han de guiar l’actuació pública en matèria d’objectivitat, transparència, proporcionalitat, confiança legítima, bona fe, eficàcia i eficiència dels serveis públics, particularment en un àmbit sensible com és el de l’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat i exclusió social.
Possibles solucions alternatives reguladores i no reguladores
La solució alternativa és reguladora perquè es pretén elaborar una norma de competència municipal
